La Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) és una entitat cultural no lucrativa que es va fundar a Palma l’any 1954 i actualment compta amb més de 300 socis, els principals objectius de la qual són:
- Promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives.
- Participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes.
- Promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears.
Els inicis de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) s’han de cercar al Nadal de 1947, quan uns amics i naturalistes que realitzaven excursions científiques periòdiques, bàsicament, per les rodalies de Palma i de Sóller, començaren a parlar de la necessitat de crear una organització que aglutinàs els amants de la naturalesa.
Es consultà a distintes persones que representaven, en aquell moment, un punt de referència en l’estudi de la naturalesa com el biòleg marí Miquel Massutí, el micropaleontòleg Guillem Colom Casasnovas, el botànic Pere Palau i el seu fill entomòleg Josep Maria Palau, l’hidrogeòleg Andreu Muntaner, el paleontòleg Joan Cuerda, el botànic i apotecari Llorenç Garcias Font, l’apotecari militar Joan Gamundí i d’altres noms rellevants de la cultura naturalística de les Balears.
Se convocà la primera reunió el 10 de gener de 1948, amb la presència de 25 socis. Pren la paraula Joan Gamundí i planteja la necessitat de crear ja una primera Junta, i proposa com a president a Miquel Massutí, vicepresident a Guillem Colom, tresorer Llorenç Garcias i com a secretari Pere Palau. Tots accepten la proposta. El president suggereix que el millor es constituir-se com a Secció Baleàrica de la Real Sociedad Española de Historia Natural (Madrid), i s’acceptà aquesta proposta. El gener de 1948 s’efectuà la primera excursió naturalísitca visitant les coves de Campanet (Mallorca) recentment inaugurades (Vicens et al., 2018). Les primeres reunions es desenvolupaven al col.legi de Montesion, auspiciades pel pare Joan Cañigueral. En aquesta ubicació estava prohibida la presència de dones, la qual cosa provocà que prest es cercàs una nova seu.
Després de problemes excesius de dependència de Madrid, per les dificultats a accedir a les pròpies quotes dels socis i la necessitat de comptar amb autorització expressa de Madrid per poder fer activitats, al poc temps s’optà per crear una societat independent, la Societat d’Història Natural de les Balears amb seu a Palma de Mallorca. Així en un temps de dictadura, el 4 de setembre de 1954 neix oficialment la nova Societat al ser autoritzada per Ministerio de Gobernación. Els responsables constitueixen la Societat a l’empar del Col.legi d’Apotecaris de Balears, encara que tal com reflexa l’acta del 6 de novembre de 1954 la seu social es trasllada a l’edifici de l’Estudi General Lul.lià (del carrer sant Roc, Palma). Aquesta primera junta estava presidida per Joan Bauzà, el secretari era en Joan Cuerda, el tresorer n’Arturo Compte i distints vocals i socis col.laboradors. En aquest moments la Societat comptava amb uns 50 socis.
S’ha de comentar que entre els primers socis hi va haver unes poques dones, unes pioneres, en un món clarament masculí, cal destacar 6 dones: Teresa Valls Ramírez, Catalina de Sena Vives Pieras, Catalina Pallicer Ferrer, María Olvido Taix Terrasa, Maria Concepció Jaquotot Villalonga i Dina Morooe Bouden (Pons et al., 2022). Actualment, Maria Concepció Jaquotot Villalonga és presidenta honorífica d’aquesta entitat.
Els presidents
El primer president de la Societat va ser Joan Bauzá (1916-2004), qui presidí la Societat els anys 1954 i 1955. Reconegut paleontòleg, quan va ser elegit President ja havia publicat una trentena d’articles a revistes científiques. L’afició li va venir de la mà del seu conciutadà i veí, el naturalista i micropaleontòleg Guillem Colom. Poc a poc, Joan Bauzà, s’anà especialitzant en el camp de la paleoictiologia encara que sense deixar de banda una visió global de la geologia i la paleontologia regionals que el dugué a visitar la majoria de jaciments de Mallorca on recol·lectà exemplars de tots els grups taxonòmics (Vicens i García 1994, Pons i Vicens, 2006).
Miquel Oliver Massutí (1918-2004), soci des dels inicis de la SHNB, va ser el segon president (1956-1957). D’aquella època, les actes de la Societat en destaquen les tasques per incrementar d’una banda el nombre de socis i de l’altra el nombre d’intercanvis del Bolletí. També va ser important la seva participació, juntament amb Guillem Colom, Joan Bauzà, Andreu Muntaner i Joan Cuerda, a la comissió que organitzaria l’excursió científica del Congrés Internacional per a l’Estudi del Quaternari, INQUA, celebrat a Espanya l’any 1957. Miquel Oliver va néixer el 1918 i a la seva joventut va patir fortes represàlies per les seves idees democràtiques, a conseqüència de les quals passà més de vuit anys a les presons franquistes. Il·lustre membre d’una nissaga de científics mallorquins estrenada pel seu oncle Miquel Massutí Alzamora, dedicats a l’estudi de la mar i la pesca, Miquel Oliver cursà a Barcelona estudis de llicenciatura en Ciències Naturals. Va ostentar càrrecs molt importants dins l’Instituto Español de Oceanografia i a l’estat espanyol relacionats amb la pesca i el medi marí (Grau, 1994).
El tercer president va ser Rafel Genestar Serra (1916-1997), càrrec que va ocupar l’any 1958. Doctor en ciències biològiques per la Universidad Central de Madrid amb la tesi Estudio de las levaduras de los taninos. Cal esmentar la que fou la seva obra cabdal, Flora mediterránea occidental (Circular núm. 10, SHNB).
L’any 1959, el president va ser Miquel Duran Ordiñana (1930-). Llicenciat en Ciències Naturals el 1952, a la Universitat de Barcelona. Entre 1968 i 1987 va ser el director del Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO) on va dedicar molt del seu temps a l’estudi del plàncton (Circular núm. 8, SHNB).
A Miquel Duran, el va succeir el 1960 Guillem Colom Casasnovas (1900-1993), càrrec que va ocupar fins a finals del 1967. De formació autodidacta, la seva amistat amb el geòleg Bartomeu Darder Pericàs el decantà cap aquesta ciència. Aconsellat per aquest i per Paul Fallot, que aleshores estudiaven la geologia de Mallorca, fou alumne lliure a la Sorbona, al Museu d’Història Natural de París (1923-1926) i també a la Universitat d’Estrasburg (1926). Va especialitzar-se, principalment, en roques sedimentàries i microfòssils. Va Introduir els estudis de micropaleontologia a Espanya (Mateu, 2003). Va escriure multitud d’articles de geologia de les Illes Balears i va escriure un quants de llibres, algun dels quals referit a la biogeografia insular. La col·lecció de preparacions de microfòssils, d’aquest president de la Societat, es troba al Museu Balear de Ciències Naturals (Sóller), al igual que la col·lecció paleontològica de Joan Bauzà.
La darrera etapa de la presidència fou duita a terme per Guillem Mateu Mateu (1930-2015) que va ostentar el càrrec del 1967 fins 1981. Guillem Mateu va dur a terme la seva tesi doctoral Estudio sistemático y bioecológico de los Foraminíferos vivientes de los litorales de Cataluña y Baleares, introduïnt a Espanya l’aplicació dels foraminífers com a bioindicadors. Poc després d’acabar la tesi de doctorat, en el 1967, Guillem Mateu entrà a formar part de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO), en el seu centre de Balears. Allí va esenvolupar la seva tasca científica fins a la seva jubilació, en el 1996. Varen ser uns anys de campanyes oceanogràfiques arreu del món, Mediterrània, Cantàbric, Mar del Nord, Sahara, Senegal i ja a punt de jubilar-se, l’Antàrtida, on es crearen vincles d’amistat que han perdurat fins el final. A l’IEO trobà Pedro Balle, sedimentòleg, amb qui va compartir sempre la cabina i moltes hores de feina; així mateix va gaudir de treballar amb altres companys, sobre tot geòlegs, com Juan Acosta, Víctor Díaz del Río i Jorge Rey. Un anys després de la seva incorporació a l’IEO. La SHNB, en absència d’un marc acadèmic regular, aglutinà naturalistes de primer ordre com Guillem Colom, Joan Cuerda, Lluís Gasull, i molts d’altres. Algunes publicacions de Guillem Mateu durant aquest període de temps són Los foraminíferos del Tirreniense de la Bahía de Palma de Mallorca y las condiciones bioecológicas del antiguo Mar Balear (1968), Foraminíferos del contenido gástrico del Spatangus purpureus O.F. Müller y su degradación protoplasmática a través del aparato digestivo de este equínido (1969), Foraminíferos recientes de la isla de Menorca (Baleares) y su aplicación como indicadores biológicos de contaminación litoral (1974), Los “pellets fecals” actuales y los ooides tipo pelloide del Neógeno mediterraneo. Contribución a su conocimiento (1977), Contribution à la connaissance de l’ultrastructure de la carapace des foraminifères planctoniques et benthoniques. Étude faite au microscope de balayage (1979) i, juntament amb G. Colom i J. Cuerda, Los foraminíferos pliopleistocénicos de la isla de Cabrera (Baleares) y las condiciones paleoecológicas del antiguo Mar Balear (1979). L’ambient que es vivia en el si de la SHNB, juntament amb altres institucions i tenint en compte les circumstàncies socials del moment, que demandaven que fos possible que la gent jove pogués cursar estudis superiors sense haver de partir, es va fer possible el naixement d’una universitat, primer com a delegació de la Universitat Autònoma de Barcelona i alguns anys després convertida ja en Universitat de les Illes Balears. Ja des dels inicis, Guillem Mateu va impulsar els estudis de Biologia dins l’oferta acadèmica, essent-ne el promotor. Els inicis no foren fàcils degut al poc personal, I a la poca durada de molts d’aquells professors. Això dificultava l’estabilitat, a llarg termini, de la llicenciatura en Ciències Biològiques i varen ser necessàries les mobilitzacions dels estudiants (del curs que ell anomenava “Pirata”) i l’esforç d’alguns professors que no miraren ni les hores ni la quantitat de matèries que varen haver d’impartir.
Les publicacions científiques constituien (i encara ho són) l’ànima de la SHNB, tant l’edició de la seva revista científica anual, el Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares (no seria fins a l’any 1980 que canviaria el nom oficial al català, com a Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears), com els intercanvis amb altres universitats, centres de recerca i societats científiques semblants d’arreu del món. Així, en la primera reunió ordinària ja es va aprovar establir intercanvis de publicacions amb la Societat d’Història Natural de Tunísia, i dos mesos després s’anomena la primera junta de Publicacions.
En aquesta primera etapa, l’increment d’associats és impressionant, tant per part de particulars com per part d’institucions i aquest fet reflexa l’oportunitat de la seva creació. Entre els organismes associats cal citar: l’Ajuntament de Pollença i el Club Pollença, la Jefatura d’Obres Públiques, l’Institut Francès, l’Ajuntament de Palma, el Museu Costa i Llobera, l’Acadèmia Mercantil de Pollença, l’Enginyer en cap d’EMAYA, el seminari conciliar, el Museu Regional d’Artà, el Foment del Turisme i diversos enginyers de mines.
Prest, aquest ímpetu inicial es tradueix en una segona exposició de Ciències Naturals que té lloc a Sóller; la primera, també patrocinada per “La Caixa”, va ser el germen de la Societat. Al cap d’un any de vida ja es parla a la Junta Directiva d’una de les curolles que tots els socis porten dedins: la creació d’un Museu d’Història Natural. La primera proposta va ser la de fer un Museu Municipal d’Història Natural en el castell de Bellver; en les negociacions s’oferiren totes les col.leccions i l’assessorament tècnic dels socis a canvi d’una assignació fixa per a la publicació del Bolletí. Aquestes propostes es repetiren diverses vegades i en diverses formes al llarg de la vida de la Societat.
A través de les actes de la SHNB es poden reconèixer diversos cicles que sempre s’inicien amb molta força i participació i molts projectes. El Bolletí i la Biblioteca han estat peces clau dins la història de la SHNB.
La primera etapa de la SHNB s’estèn des de 1954 a 1959 i es caracteritza per un gran esforç de captació de socis; sembla com si una societat civil, àvida de participació en projectes col.lectius al marge dels estrets camins oficials d’aquella època, es volcàs sobre una institució emergent que obre nous camins.
Els anys 50 acaben amb un esforç per constituir les anomenades col.leccions d’estudi, conformades per donacions diverses. No obstant, la manca d’espai ha fet que algunes d’elles acabassin fora de les illes, a altres institucions privades o públiques.
Les actes de la SHNB donen poca informació del període 1960 a 1967; l’activitat de la Societat queda limitada a una reunió anual en la que la reelecció quasi automàtica de la Junta Directiva és l’únic acte enregistrat.
La renovació de la presidència amb la substitució del Dr. Guillem Colom per Dr. Guillem Mateu obrí una nova etapa de la SHNB que es caracteritza per aconseguir un local social en condicions per les activitats pròpies d’aquesta Societat. La SHNB va fer una aposta decidida per a la creació d’una Universitat de les Illes Balears. Des de 1968 la SHNB va participar en la campanya en pro de la Universitat, oferint la seva col.laboració i la seva Biblioteca. Al 1972-73 les estretes relacions existents entre les dues institucions culminen en un conveni de col.laboració entre la SHNB i la Facultat de Ciències. L’any 1974 el Dr. Guillem Colom va esser anomenat Professor Honorari de la mateixa Facultat. Als inicis del 70 s’incorporen tot un seguit de joves preocupats per la natura, bàsicament eren joves biòlegs, paleontòlegs, geòlegs, botànics, espeleòlegs,… que tenien un comú denominador, el seu compromís i la seva passió per la natura. Es creen seccions d’estudi: d’ornitologia, d’espeleologia i de vertebrats, que posen en marxa una activitat frenètica -fins a 17 reunions en el 1972-. Alguns d’aquest joves, segurament per insatisfació amb la Societat respecte a veure aturades o enlentides algunes iniciatives conservacionistes per l’actual junta directiva de la SHNB, crearen el Grup d’Ornitologia Balear (GOB). La situació descrita en relació amb la Universitat es repeteix amb l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). Durant 1970 la Societat recolzà la formació de l’IEB, al qual s’hi considera adherida, des de 1980, sense pèrdua de la seva entitat jurídica. Menció especial mereix la relació amb l’Estudi General Lul.lià, doncs, des de la quarta reunió de la primera Junta Directiva (desembre de 1954) la seu de la SHNB és el Lul.lià i probablement no sabrem agrair prou les facilitats que de forma constant rebérem d’aquesta entitat que consideram també nostra.
Durant els anys 70 se plantejaren alguns debats interns que encara ara són vigents sobre la necessitat de participar amb la societat civil i ser un òrgan d’elaboració d’informes científics, i si fos el cas de denúncia per a una major protecció del medi ambient. La democràcia ajudar a obrir noves perspectives. Aquesta voluntat de canvi també se donà al sí de la presidència amb el Dr. Lluís Pomar, que al 1984 va ser substituït per D. Joan Cuerda. Els problemes econòmics, sempre presents, per tirar endavant el Bolletí científic i algunes activitats semblen superades amb l’ajuda de l’Institut d’Estudis Baleàrica i “Sa Nostra”.
A partir de 1988 se multiplica el esforç per obrir la SHNB a la societat i per col.laborar amb altres institucions. Es regularitza la publicació del Bolletí de la SHNB i s’obri una nova línia A l’actualitat la major part dels naturalistes de les Balears formen part de la SHNB de totes les illes amb més de 300 socis. La SHNB compta amb el mateixos objectius bàsics dels seus fundadors: promoure el coneixement de la naturalesa des de diferents perspectives (incrementar la informació disponible en la biblioteca, editar anualmet el Bolletí, avaluacions ambientals i monografies organitzar cicles de conferències, congressos de medi ambient, jornades tècniques, excursions científiques, ,…); participar activament en els moviments conservacionistes de les nostres illes; i promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb una seu a Palma de Mallorca.
Algunes activitats rellevants de la SHNB
Fer una relació exhaustiva de les activitats i accions relacionades amb la conservació del medi ambient a Mallorca i des de Mallorca resultaria difícil, si més no impossible, doncs són 50 anys iniciatives, moltes d’elles reflexades al llibre d’actes.
Ja des de els seus inicis se realitzen múltiples excursions en col.laboració amb les universitat d’Argel i de Marsella (1956), activitats que s’han ana repetint al llarg de la història. La Societat realitza el “Congrés Internacional per a l’Estudi del Quaternari” i l’exposició monogràfica del “Quaternari Balear” (1957). És pionera en exposicions de làmines de plantes i de les primeres sessions de Cinema científic amb pel.lícules produïdes als EEUU (1958). Les conferències divulgatives aïllades o organitzades en cicles fou una constant al llarg de tots els anys de vida de la Societat. Al 1975 s’organitzen les I Jornades de Biospeleologia junt amb la Fundació Europea Dragan, en les que s’edita un opuscle sobre la biografia d’Emile Racovitza (1868-1947) el pare d’aquesta nova disciplina científica que podríem assegurar que va néixer a les Coves del Drac. Al 1976 les Jornades científiques en col.laboració amb la Societat Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia amb una excursió a l’illa de Cabrera.
En aquests temps més recents els itineraris, conferències, cursos i cursets han estat presents en totes les memòries anuals.
La investigació de la Natura és absolutament inseparable de la conservació. La conservació de la Natura sempre ha figurat com objectiu de la SHNB, i el paper catalitzador que aquesta Societat a jugt ha estat durant molts d’anys insustituïble.
Tant prest com el gener de 1958, la Societat ja va preparar un projecte d’investigació sobre la “Sistemàtica i Biologia de les Marismes del Prat de Sant Jordi” que finalment no es va realitzar. Al mateix any, el Sr. Orell, per encàrrec de la Societat, va intentar protegir les plantes endèmiques del Puig Major amenaçades per la construcció de la base militar. És quasi el que avui en dia anomenaríem una avaluació d’impacte ambiental amb mesures correctores.
El 1959 se fa un debat sobre la conveniència de dotar al Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears d’una secció de Ciència Aplicada. El 1969 les actes recullen la preocupació de la Junta Directiva per la salinització de les aigües subterrànies. Durant 1970 la Societat participa en el Patronat d’Excavacions Submarines, mentre que al 1972, animats per l’anomenada Secció Juvenil es va participar en campanyes d’anellaments de falcons i en la protecció del “cóndor mallorquín” (així apareix a la propaganda el voltor negre –Aegypius monachus-), a més a més d’un cens de fauna aqüícola. Els germans Àngel i Joaquin Ginés varen presentar, el mateix 1972, el primer catàleg de cavitats. El Sr. Rayó va informar sobre les seves 100 hores d’observació d’un niu de voltor negre a Pollença. El mateix any es va debatre l’actuació lamentable d’alguns excursionistes que dificulten la possibilitat de fer investigacions científiques de camp. Ja al 1973, queda constància a les actes de la Societat de la feina de divulgació i mentalització referent a l’amor, respecte i protecció de la Naturalesa, feta a la premsa local, pels membres de la Secció d’Ornitologia. El Sr. Mayol s’encarrega de continuar aquesta tasca dirigida als alumnes de centres escolars. A més, se suggereix l’elaboració de rutes científiques per als professors de l’antiga EGB.
A l’any 1975 se proposa la creació d’un parc marítimo-terrestre a Cabrera, que com a proposta, hauria de ser semblant al que s’ha fet a Banyuls-sur-Mer. Al 1976 se participa en el “Libro Rojo de Comarcas de Interés Nacional amenazadas de destrucción”. Durant l’any 1978 es va fer una campanya per aturar la venta indiscriminada de Garballó.
Unes poques persones, els directors de publicacions precedents i a les seves Juntes de Publicacions i als autors que són els qui fan possible que les pàgines del Bolletí es trobi plenes de contingut científic. Els directors de publicacions Guillem Colom, Miquel Oliver, Miquel Duran, Guillem Mateu i Joan Cuerda, han dirigit i se n’han cuidat al llarg del temps d’elaborar aquests Bolletins.
Els autors són els veritables cómplices de que la revista surti, any rera any, des de fa quaranta sis números. No obstant, voldria destacar la tasca d’uns socis que han treballat en èpoques difícils sense l’ajuda de cap institució científica, amb el suport únicament de la seva feina contínua i il.lusió. Són molts els autors representatius que han fet que la nostra revista estàs plena de treballs amb un elevat contingut científic, i no voldria esser injust fent referència a uns pocs, però no puc deixar de citar a: D. Guillem Colom, D. Lluís Gasull, D. Joan Cuerda, D. Andreu Muntaner o D. Joan Bauzà, totes elles persones que han dedicat un esforç extraordinari per l’avanç de les ciències naturals de les nostres Illes. Els seus treballs són actualment vigents i punt de referència per a qui vulgui començar en l’estudi de la geologia, la malacologia, el quaternari o els fòssils que es poden trobar a les Balears.
També, entre les pàgines del Bolletí, trobam articles que han estat citats en repetides ocasions al llarg del temps. Entre ells comptam amb firmes com la del professor Dr. Margalef (1976) sobre el paral.lelisme entre la vida en les coves i les grans profunditats marines.
A les pàgines del Bolletí també s’han descrit moltes noves espècies, essencialment de les Balears, però també de fora. Espècies mai conegudes i reflexades per primera vegada a les pàgines del Bolletí, com: Trigla darderi Sanz i Bauzà, 1961; Xerocrassa ortizi (Gasull, 1963); Xerocrassa ortizi calderensis (Gasull, 1963); Xerocrassa frater muntaneri (Gasull, 1963); Xerocrassa frater pobrensis (Gasull, 1963); Xerocrassa claudinae (Gasull, 1963); Xerocrassa cuerdai (Gasull, 1963); Oestophora kuiperi Gasull, 1966; Oxychilus mercadali Gasull, 1968; Helicopsis altenai Gasull, 1972; Helicella mariae Gasull, 1972; Pinus halepensis ceciliae Llorens i Llorens, 1972; Lithobius piceus tabacarui Negrea i Matic, 1973; Lithobius exarmatus mallorcanus Negrea i Matic, 1973; Lithobius dragani Negrea i Matic, 1973; Lithobius georgescui Negrea i Matic, 1973; Orphanoiulus religiosus majoricensis Mauriès i Vicente, 1976; Echinogammarus sicilianus monomerus Stock, 1977; Caprella acanthifera pityusensis Isern, 1977; Vitrea gasulli Riedel i Paul, 1977. Aquestes són referències obligades per al treball dels taxònoms i per incorporar en les bases de dades de biodiversitat del nostre planeta.
