L’Informe Mar Balear ha celebrat el seu cinquè aniversari el 3 de octubre de 2024, amb un esdeveniment que ha reunit la comunitat científica i l’administració pública de les Illes Balears.
Des del seu naixement el 2019 i la seva primera publicació el 2020, l’Informe Mar Balear s’ha consolidat com una eina fonamental per a la recopilació, l’anàlisi i la difusió de dades científiques sobre l’estat de la mar. En aquests cinc anys, ha evolucionat d’un informe inicial en format imprès a una plataforma web viva amb més de 180 indicadors actualitzats regularment, distribuïts en una desena de capítols temàtics que cobreixen aspectes ecològics, econòmics i socials, accessibles per a tothom. El darrer informe ha incorporat nous indicadors d’onades de calor marines i relatius a diverses espècies de taurons.
Volem agrair de manera sincera a tots els investigadors i entitats que participen en l’Informe del Mar Balear.
Entristit per la notícia de la mort de Jane Goodall (1934-2025). Dale Peterson la va definir com la científica que va redefinir a l’ésser humà. No obstant això, el seu llegat transcendeix àmpliament els límits de la ciència. Jane Goodall va inspirar a generacions a respectar i protegir la naturalesa, promovent l’empatia i el compromís amb la conservació del medi ambient. El seu exemple i dedicació han deixat una empremta inesborrable, recordant-nos la importància de cuidar el nostre planeta i de comprendre la profunda connexió entre tots els éssers vius.
Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha obtingut per primera vegada el genoma de referència del crustaci cavernícola Tethysbaena scabra, endèmic de les illes de Menorca i Mallorca. Aquest avenç obre noves portes a la investigació biològica i a la conservació de la biodiversitat subterrània, a la vegada que permetrà posicionar a l’arbre de la vida aquest ordre taxonòmic, Thermosbenacea, i comprendre l’evolució de la biodiversitat a la Terra.
La comissió organitzadora ha decidit ampliar fins el 10 d’octubre el termini per presentar comunicacions.
Es podran presentar comunicacions orals i pòsters. Les comunicacions orals tindran una durada d’entre 10 a 15 minuts.
Es podran aportar comunicacions presentades a altres congressos o jornades sempre que s’especifiqui clarament a la comunicació. El comitè científic seleccionarà les comunicacions a presentar. Si es presenten moltes comunicacions, ja aparegudes a altres reunions, el comitè organitzador pot decidir seleccionar per a la seva presentació oral només aquelles més representatives. Les comunicacions originals tindran preferència sobre les que ja s’han presentat a altres fòrums.
L’idioma de les comunicacions podrà ser català, castellà o anglès. Les comunicacions s’hauran d’exposar durant els dies de les Jornades per part d’algun dels autors que haurà d’estar inscrit.
S’editarà un llibre amb les comunicacions i ponències. Les comunicacions hauran de tenir una extensió màxima de 4 pàgines, seguint el model de plantilla adjunt.
Aquest resum s’haurà d’enviar a la secretaria de les Jornades en format digital, abans del 10 d’octubre de 2025. Com a mínim, un dels autors haurà d’haver formalitzat la inscripció a les Jornades.
El resum, o els resums si hi ha més d’una comunicació, s’ha d’enviar al següent correu electrònic. Des d’aquesta adreça s’enviarà una confirmació de la recepció del treball.
Recordeu que s’ha de formalitzar la inscripció en les Jornades.
La Nit Europea dels investigadors se celebra cada any l’últim divendres de setembre en més de 300 ciutats de 30 països de tota Europa des de l’any 2005.
És una iniciativa de la Comissió Europea a través de les accions Marie Sktodowska-Curie que, a través del seu programa MSCA — Ciutadania vol mostrar el paper que el personal investigador té per a la societat i l’economia, així com l’impacte de la seva tasca investigadora a la vida quotidiana de la ciutadania, cercant despertar l’interès del públic més jove per la investigació i les carreres científiques.
Participem un any més a la Nit Europea de la Recerca!
Palma – 19:00h Microxerrades: La ciència puja a l’escenari
“La Societat d’Història Natural de les Balears, bressol de naturalistes“.
Damià Vicens Xamena
Membres de la Societat d’Història Natural de les Balears en la seva visita a les Coves de Campanet. D’esquerra a dreta: el pare Juan Cañigueral, jesuïta professor de ciències naturals del col·legi Montesion de Palma; el següent no identificat; Antoni Oliver (president del col·legi d’Apotecaris); desconegut; Enrique Cabellos Ureña (cap de mines); Miquel Massutí (primer president de la Societat i director del Laboratori Oceanogràfic -actual Institut Espanyol d’Oceanografia de Palma- i que malauradament va morir prematurament); Andreu Crespí (professor de ciències naturals); Jesús Cabellos (facultatiu de mines); Enrique Cabellos (enginyer de mines); Pere Palau (botànic i apotecari) -en aquesta foto no surt retratat, però en una altra imatge de l’excursió també apareix el seu fill Josep Maria Palau i Camps entomòleg i escriptor-. Tal volta fou ell que realitzà la foto, Catalina Vives Pieras (catedràtica de ciències naturals en la que era escola de magisteri); Andreu Muntaner (hidrogeòleg); Josep Ferragut (arquitecte); Fitó (entomòleg); Lluís Ripoll (periodista); Jesús Antich (secretari del col·legi d’apotecaris); Antoni Salvà (concessionari de les coves) i el darrer desconegut. La foto arxiu de Andreu Muntaner.
Intervindran: Dr. Carles Mulet, Vicerectord’Economia, InfraestructuresI Campus (Universitatde les Illes Balears). Dr. Joan Besalduch, Presidentde la ReialAcadèmiade Medicina de les Illes Balears. Dr. Guillem X. Pons, Professordel Departamentde Geografia(Universitatde les Illes Balears), i membre de la junta de la Societatd’HistòriaNatural de les Balears. Dr. Joan March, ReialAcadèmiade Medicina de les Illes Balears.
El COTPC és una trobada que reuneix investigadors, associacions ornitològiques i entitats de tots els territoris de parla catalana, amb l’objectiu de compartir els avenços en l’estudi i la conservació dels ocells. Aquesta edició se centrarà en ‘Els reptes en la migració d’ocells al Mediterrani’, oferint un espai per a la presentació de treballs de recerca i xerrades plenàries sobre aquest tema, sense deixar d’incloure la resta d’avenços i treballs realitzats a tot el territori sobre qualsevol aspecte lligat a l’ornitologia. El programa provisional inclou l’organització d’una sortida ornitològica al Parc Natural de Port Comte per gaudir de l’observació d’ocells mediterranis propis de l’illa de Sardenya.
Les col·leccions, científiques són fonamentals per a la recerca. Són un reservori d’informació i coneixements, eines imprescindibles per a entendre l’evolució, biodiversitat i canvis mediambientals al llarg del temps.
En un món que es transforma ràpidament, aquestes col·leccions permeten analitzar el passat per a prendre decisions més informades cap al future.
En aquest estudi s’ha usat la Col·lecció Cuerda dipositada a la Societat d’Història Natural de les Balears.
El passat dia 19 de juny un grup reduït de socis de la Societat férem efectiu el trasllat de la col.lecció naturalística del Col.legi Monti-sion de Palma a la Societat.
Malauradament la col.lecció ha sofert distints trasllats interns, dintre del col.legi, que no han ajudat a la seva correcta conservació. És el compromís de la Societat el preservar un llegat històric d’alguns socis jesuïtes com el Pare Cañigueral, o el pare Sebastià Feliu, així com aportacions d’altres socis que feren a aquest gabinet d’història natural del col.legi. Després dels trasllat a la Societat, ja s’han començat a realitzar tasques de neteja, conservació i reetiquetació. Entre el material traslladat apareix un interessant material provinent de la col.lecció de mol.luscs d’Ignaci Moragues Ibarra de finals del segle XIX. Entre el material hi ha bàsicament restes fòssils, minerals, i mol.luscs actuals. Hi ha unes poques capses entomològiques en molt mal estat de conservació.
Trasllat de la col·lecció al local de la Societat. Arribada del material al local de la Societat. Ordenació inicial del material.
Etiqueta abans de la neteja.Etiqueta Després de la neteja.
