In memoriam. Anthony Bonner (Nova York, 1928-Palma, 2025). BSHNB 68 (2025).
Parlar d’un home i resumir-ne la trajectòria vital i intel·lectual no és mai una tasca senzilla. Aquest és, sens dubte, el cas d’Anthony Bonner: músic de formació, traductor, lul·lista, ecologista i divulgador de la botànica balear.
Nascut als Estats Units, acabà establint-se a Mallorca, on esdevingué un mallorquí més, tot irradiant mallorquinitat i, alhora, aportant als seus estudis una perspectiva internacional singular. Amb més d’un centenar de publicacions -entre articles de revista, capítols de llibre, edicions crítiques, actes de congressos i llibres-, el seu currículum destaca no només per la quantitat, sinó sobretot per la qualitat. Aquesta producció l’ha convertit en una referència imprescindible en els estudis lul·lístics. Bonner també fou soci de la Societat.
A aquesta trajectòria s’hi afegeix una altra distinció, més silenciosa però potser una de les més valuoses en l’àmbit acadèmic: la de ser model i referent per a les noves generacions d’investigadors. En aquest sentit, Anthony Bonner assolí també l’excel·lència, contribuint a la creació d’estructures de recerca i esdevenint un far per als joves estudiosos que s’iniciaven en el camp del lul·lisme (Llinàs, 2016). L’any 2001 oficialitzà la donació dels seus arxius sobre Ramon Llull i el lul·lisme a la Universitat de Barcelona, culminant així una llarga i fructífera col·laboració amb aquesta institució i amb el Centre de documentació Ramon Llull (2025).
Anthony Bonner era un home modest; tanmateix, qui s’endinsava en la seva vida descobria una intel·ligència prodigiosa i un coneixement vast i profund. A això s’hi sumava una generositat sense fissures. Sabia distingir amb claredat allò que era essencial en la seva vida (Miró, 2016).
La defensa del medi natural el dugué, l’any 1973, a ser un dels fundadors del Grup d’Ornitologia Balear (GOB), una entitat sense la qual les Illes Balears probablement haurien perdut una part important del seu patrimoni natural. Amb un caràcter pacífic però tenaç, Bonner assumí la presidència interinsular del GOB durant disset anys, entre 1980 i 1996 (Rosselló, 2016).
Cal destacar que, el dia de la fundació del GOB, el 31 de desembre de 1973, hi participaren persones que posteriorment esdevindrien figures clau de l’ecologisme a les Illes. A l’assemblea fundacional hi assistiren Josep Antoni Alcover, Francesc Avellà, Mateu Bosch, Pere Bosch, Josep Casasayas, Lluís Casasayas, Jesús Jurado, Lluc Mas, Francesc Moll, Hilari Morales, Jordi Mut, Miquel Rayó, Joan Ximenis, així com la família Bonner, formada per Anthony Bonner i la seva filla Aina (Mayol, 2014).
L’embrió del GOB s’havia gestat a la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), quan, a partir de 1970, un grup de joves -entre els quals Joan Mayol, Miquel Rayó, Josep Antoni Alcover, Lluc Mas i Jesús Jurado- s’hi associaren i començaren a treballar en una secció dedicada a l’estudi dels vertebrats (Serra, 2022). Amb el temps, les limitacions imposades per la junta de la SHNB, presidida per Guillem Mateu, a les seves propostes ecologistes actuaren com a catalitzador per a la fundació del GOB.
Des del primer any, Anthony Bonner formà part de la junta directiva de l’entitat. El 1980, quan el GOB deixà de ser exclusivament mallorquí, fou elegit president interinsular, càrrec que exercí fins al 1996. També fou membre de la Junta Rectora de l’Albufera i col·laborà activament en campanyes decisives del GOB en defensa dels espais naturals (Editorial, 2010).
La seva tasca acadèmica i cívica fou àmpliament reconeguda. Rebé el títol de doctor honoris causa per la Universitat Albert-Ludwigs de Friburg de Brisgòvia (1994), la Universitat de Barcelona (1995) i la Universitat de les Illes Balears (2016). Així mateix, fou distingit amb nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica Serra d’Or de Catalanística (1986), el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (1989), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), la Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2002), el premi Ramon Llull de les Lletres del Govern de les Illes Balears (2002) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2017), entre molts d’altres (Diari de la UIB, 2017).
Plantes de les Balears
Reivindicat com un dels grans especialistes en l’obra de Ramon Llull, Anthony Bonner és també una figura clau en la divulgació del patrimoni natural de l’arxipèlag gràcies al llibre Plantes de les Balears. Es tracta d’un petit gran llibre, concebut pensant especialment en les persones que s’iniciaven en el món de la botànica. Profusament il·lustrada per la seva filla, Aina Bonner, l’obra representà una innovació notable en explicar, amb un llenguatge clar i entenedor, les principals comunitats vegetals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com les característiques que permeten identificar-les, utilitzar-les o, simplement, estimar-les (Nova Editorial Moll, 2025).
El llibre fou el primer volum de la col·lecció Manuals d’introducció a la naturalesa de l’Editorial Moll. Resulta especialment interessant el pròleg, on l’autor explica que l’obra s’inicià com un simple capítol d’un projecte més ambiciós sobre la natura balear, que havia de ser elaborat conjuntament amb amics del GOB i de la Societat d’Història Natural de les Balears (Bonner, 1976). La finalitat del llibre —i de tota la sèrie— era clarament divulgativa, objectiu que assolí amb escreix.
No només fou utilitzat per excursionistes i amants de la natura, sinó també per generacions d’estudiants de Biologia de la UIB durant la dècada dels vuitanta, que el feren servir per conèixer la flora autòctona i elaborar l’herbari de l’assignatura de botànica. El record que en perdura és el d’una obra senzilla però profundament enriquidora i aclaridora per a futurs biòlegs. Sempre ha estat considerat un bon llibre, un molt bon llibre. D’altra banda, l’autor expressava el desig que l’obra encoratgés l’afició per la botànica balear; des d’aquestes línies podem afirmar que aquest objectiu s’ha complert plenament. En el pròleg, Bonner també dedicava unes paraules a la conservació de la natura, advertint sobre la destrucció dels ecosistemes i sobre la recollida de plantes per a herbaris, tot recomanant la fotografia com a alternativa. El text es tanca amb una afirmació tan senzilla com contundent: «La natura és l’herència de tothom; tots hem d’ajudar a conservar-la».
El llibre s’estructura en diversos capítols dedicats als principals ambients: bosc i garriga; camps i camins; muntanyes i parets; voreres i llits de torrent; i regió costanera, i es completa amb una bibliografia i un índex d’espècies. Inclou fotografies de Jesús Jurado i Lleonard Llorens, així com 132 dibuixos i quatre mapes senzills, d’un gran valor didàctic, realitzats per Aina Bonner. La portada de la primera edició, de color verd i amb el dibuix d’una branqueta de Teucrium subspinosum, és encara avui recordada amb estima per naturalistes, excursionistes i amants de la natura ja veterans.
Publicat per primera vegada el 1976, Plantes de les Balears ha conegut fins ara onze edicions, la darrera de l’any 2021, revisada i actualitzada per Guillem Alomar, reconegut naturalista i botànic. En aquesta edició de la Nova Editorial Moll, Alomar s’ha encarregat d’incorporar els nombrosos canvis en terminologia i taxonomia produïts des de l’edició anterior (Nova Editorial Moll, 2025).
L’abril de 2009, el Jardí Botànic de Sóller reté un homenatge a Anthony Bonner i a la seva obra, com a reconeixement a la seva contribució decisiva a la divulgació de la diversitat botànica de les Illes Balears. Dotze anys més tard, el mateix jardí acollí una nova activitat entorn d’aquest clàssic editorial: una presentació amb un itinerari pel Jardí Botànic seguint les plantes descrites al llibre, celebrada el dissabte 24 d’abril de 2021 amb la participació de Guillem Alomar i Aina Bonner (Nova Editorial Moll, 2025).
Damià Vicens i Guillem X. Pons.
Referències
Bonner, A. 1976. Les plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma. 1a edició. Manuals d’introducció a la naturalesa, 1: 134 pp.
Bonner, A. i Alomar, G. 2021. Les plantes de les Balears. Ed. Moll. Palma. 11a edició. Manuals d’introducció a la naturalesa, 1: 166 pp.
Editorial 2010. L’Ecologista, invierno 2010, núm. 48. p. 2.
Mayol, J. 2014. El naixement del GOB. Un record personal. Edit. Lleonard Muntaner, Palma. XX pp.
Miró, C. 2016. Anthony Bonner: entre el lul·lisme i la música, Sonograma magazine.
Nova Editorial Moll (2025). Plantes de les Balears, un clàssic actualitzat.
Pons, P. A. 2016. Anthony Bonner. Entrevista. Lluc, 891/93: 10-23.
Serra, M. 2022. Motivaciones sociales y personales en la formación del ecologismo: el caso de Mallorca durante la Transición (1973-1983). Rubrica Contemporanea, 11, 17 pp.
Entrevistes en programes de televisió
En companyia. 2017. Anthony Bonner. Entrevista feta per Neus Albis. Capítol 20. IB3.
Identitats. 1988. Anthony Bonner. Temporada 3, capítol 7. Entrevista feta per Josep M. Espinàs.
