La major part de les Illes Balears està formada per roca calcària la qual cosa configura un paisatge propens a l'existència de processos de carstificació. Per sobre de la superfície d'una regió calcària, els mecanismes de dissolució de la roca produeixen morfologies exocàrstiques com ara els camps de lapiaz, coneguts popular-ment amb els noms de rellars o esquetjars (es Pixarells de Lluc), les doli-nes (es Clots Carbons, Escorca), els canyons càrstics (torrent des Gorg Blau i torrent de Pareis, ambdós a Escorca) o les grans depressions càrstiques (Coma de Son Torrella, Escorca, i Pla de les Basses, Pollença).
Per sota de la superfície d'una regió calcària, la dissolució de la roca genera morfologies endocàrstiques de tipologia molt diversa, com ara els avencs (del Puig Caragoler, -318 m o des Silenci, -232 m) i les coves (des Pas de Vallgornera, 67.000 m, el sistema Gleda-Camp des Pou, 13.500 m, o des Coll, 7020m).
A l'interior de les cavitats es troben abundants morfologies de corrosió, de precipitació o espeleotemes i acumulacions de sediments, entre els quals abunden els fòssils de vertebrats pleistocènics. Molts d'aspectes tenen força interès des del punt de vista geocronològic. Les coves i avencs constitueixen l'hàbitat d'espècies adaptades a aquests ambients tan específics, amb molts d'endemismes. A més a més, les descobertes arqueològiques dins cavitats converteixen aquestes en preuats pilars de la història de les nostres illes.
El carst constitueix una part fonamental de la riquesa natural i cultural de les Balears i s’ha de conservar i gestionar de manera adequada.